Patrimoni arquitectònic

Esglésies i Ermites

St. Antoni webL’ermita de Sant Antoni a 1.272m d’altura, és situada a ponent, sobre Ribes mateix, en un punt on conflueixen els termes municipals de Ribes i Campelles. Fou erigida el segle XVII, i ha estat reparada en més d’una ocasió; conserva un retaule i tot l’interior abarrocat.

Darrere la capella hi ha l’antiga casa dels ermitans. Abans de l’any 1.661, en què s’inicià el culte a sant Antoni, era coneguda sota el nom d’Orfet, Ortellfet o Hortell, segons els documents.

La capella de Sant Cristòfol es troba situada a on acaba el carrer de Cerdanya.

La capella de la Mare de Déu dels Desemparats es troba situada al carrer Núria.

 

Cases modernistes

MCM20027

Xalet Sau
Modernista (1934), obra de l’arquitecte Josep Riera i Regué.  Ubicats al Passeig Guimerà amb l’idea de convertir-lo en una ciutat-jardí.

Xalet de Can Recolons
El xalet de Can Recolons és un edifici sobri d’estil modernista, fou el lloc de residència dels empresaris tèxtils de Ribes. Va servir d’escola i guarderia durant la postguerra. De la seva façana, s’han de remarcar els diversos detalls ornamentals, harmònicament distribuïts i sense recargolaments. ELs presideix, dins un cercle al capdamunt, una figura que sembla una divinitat que duu el que podrien ser els atributs propis d’un ésser diví protector de la indústria.

Torre dels Alemanys
Edifici situat sobre la carretera de Puigcerdà. Aquest edifici compta amb un bon passeig exterior, ornat amb unes magnífiques glorietes que fan de mirador sobre la carretera i la muntanya del davant.
Tot i pertànyer a una altra demarcació municipal destaquem dos establiments estretament vinculats a Ribes:
El Balneari Montagut i l’Hostal de la Corba a on destaquem els seus vitralls modernistes que es troben en perfecte estat de conservació.

 

Fonts de Ribes

Font webPer la importància de l’aigua dins el municipi, des de la seva vessant natural fins a la seva industrialització, com també per les llegendes entorn d’elles que donen un valor especial en aquest patrimoni local, es va decidir crear la RUTA DE LES FONTS. Aquesta ruta enllaça dinou fonts dins el nucli urbà de Ribes de Freser. Hi ha contabilitzades unes 38 fonts ubicades entre Ribes, Ventolà, Bruguera i Batet.

Full informatiu (I)

Full informatiu (II)

Reportatge de TV3 al TN Comarques a partir del minut 08:47

 

 

Castell de St. Pere

Castell de St. PereL’existència de dos castells prop de la vila fa difícil precisar-ne en l’època d’aparició i destriar-ne la història. El castell primitiu sembla haver estat el que es trobava al Nord de la vila, sobre la serra del Castell, entre les valls del Freser i del Rigard. Es trobava a 1.142m. d’altitud, més amunt del Collet de Can Segura i de Roquesblanques de Segura. Encara se’n veuen vestigis, en especial una cisterna oberta en la roca. El nom de Castell de Segura surt molt poc en la documentació, però ja és citat amb aquest nom entre els anys 1.207 i 1.473. En canvi, el Castell de Ribes “Castell de Sant Pere” surt citat sovint a partir de l’any 1.069. Probablement, l’esmentat castell de Segura fou el primitiu castell de Ribes, que canvià de nom el segle XIII, quan fou construït un nou castell de defensa, prop de la vila de Ribes, el qual prengué d’una capella pròxima- el nom de Castell de Sant Pere. D’aquest segon castell, situat a la part alta de la vila, entre el Freser i el Segadell, resten encara drets una torre mig enrunada i sense els elements arquitectònics de les finestres, uns robusts llenços de murs amb arcs de descàrrega i algunes naus soterrades. De totes maneres, el Castell de Ribes és una fita important en la història d’aquestes contrades, sobretot des que el 1.276 passà a pertànyer, amb el comtat de Cerdanya, al Regne de Mallorca, i esdevingué per tant un punt fronterer amb els estats del rei de la corona catalano-aragonesa. El 1.344 fou assetjat, sense èxit, pel rei de Mallorca. Posteriorment, i durant més de dos-cents anys, estigué sota la custòdia d’una família de cavallers cognominats Ribes, que residien al castell de Sant Pere. Al segle XVII fou reestructurat i consolidat; amb tot, la seva destrucció s’esdevé des de la invasió napoleònica fins als nostres dies. Actualment només es conserva la torre. Possible restauració dels Golluts.

 

Tornar a llocs d’interès