L’ itinerari recorre les instal.lacions en funcionament, explotades actualment per l’empresa Hidrodata. Es pot observar l’aprofitament total, des de la capçalera fins a Ribes de Freser, mitjançant les centrals hidroelèctriques de l’Alta conca del riu Freser.
Tenen un interès cultural i històric referent al desenvolupament industrial a través de l’ús dels cursos dels rius a Catalunya.
La central de Daió va ser la primera hidroelèctrica de Catalunya que va transportar l’energia elèctrica a llarga distància. Va subministrar energia elèctrica a la ciutat de Vic.
Recuperació de diversa maquinària fora d’ús des de l’any 2005 per la modernització de les centrals de l’Alt Freser, Freser superior i inferior. Les màquines que eren de tecnologia puntera hidràulica en la seva època tenen un gran interès dins l’arqueologia industrial ja que algunes són peces úniques.
1.CENTRAL DE DAIÓ, QUERALBS
Els canals que provenen del riu Núria i del Freser s’ajunten per subministrar l’aigua a la central de Daió, construïda el 1907 fou la primera de les centrals hidroelèctriques del riu Freser. L’edifici original va ser enderrocat el 1999, però encara en resten construccions adjacents i infraestrucutres de regulació originals. Està situada sobre el camí de Queralbs a Coma de Vaca i va ser la primera central hidroelèctrica de Catalunya destinada a donar força elèctrica a la ciutat de Vic. Disposa d’una turbina Pelton, adequada als 460m existents entre la càmera de carga i el nivell de la central. Potència màxima:6000 Kw/h.
2.CENTRAL IELLES, QUERALBS
En funcionament i està ubicada al marge esquerra del riu Freser. Disposa d’una turbina Francis de l’empresa Echer Wyss i Cia. i d’un alternador de l’empresa Oerlikon (1912). Potència màxima: 1000 Kw/h.
3.LA FARGA, QUERALBS
Es trobava ubicada al costat dret de la carretera de Ribes a Queralbs, dins el recinte de l’actual Alberg dels Maristes. Va ser desmuntada el 1940.
4.PRESA CENTRAL DEL MOLÍ, QUERALBS
Les preses, que sempre es troben aigües amunt de les respectives centrals, estan destinades a desviar l’aigua del riu al canal corresponent. Hi ha una casa amb comportes al costat de la presa.
5.CENTRAL DEL MOLÍ, QUERALBS
Construïda el 1914, per l’empresa Mines Gironès & Henrich és la més espectacular de toptes, tant per la seva arquitectura, d’estil modernista, com pel seu espai interior, que guarda maquinària molt variada i elements de mobiliari interessants. A l’interior hi ha ubicades dues turbines, model Francis (1914) construïdes per l’empresa Echer Wyss i Cia. I acoplades a un alternador de l’empresa A.E.G. Aquest sistema és emprat per aconseguir un millor rendiment en les freqüents variacions de cabdal. Potència màxima: 700 Kw/h.
6.CENTRAL DE RIALB, QUERABS-RIBES DE FRESER
Edifici de trets modernistes amb volta catalana. Està equipada amb una turbina Francis construïda per l’empresa Echer Wyss i Cia, i l’alternador per l’empresa sueca Svenska. Potència màxima: 1000 Kw/h.
7.CENTRAL DE FILATS I DEL CARBUR, RIBES DE FRESER
Central de Filats:
Ubicada dins els edificis de l’antiga fàbrica Recolons, avui Màxplàstic, i Hidromecànica en els seus orígens. La central de Filats produïa la força que movia els embarrats de l’antiga maquinària tèxtil, tot i que posteriorment va ser transformada en hidroelèctrica. Aquesta central que comparteix canal, cambra d’aigua i tuberia forçada amb la central del Carburo disposa d’una turbina Francis. Potència màxima: 650 Kw/h.
Central del Carbur:
Construïda per l’empresa Echer Wyss i Cia. disposa d’una turbina Francis i funciona amb el sistema original de regulació (alternador construït per l’empresa Oerlikon). Potència màxima: 1000 Kw/h.
8.CI VALL DE RIBES, RIBES DE FRESER
Emplaçat en l’antic edifici de l’estació transformadora i distribuïdora Hidrodata de Ribes de Freser. Aquest equipament projecta la importància del llegat històric i patrimonial amb el que compta la Vall de Ribes: la ramaderia, l’agricultura, la minera i la indústria tèxtil de l’aigua constituint un passeig pels sectors econòmics que varen contribuir en el passat a desenvolupar el territori i com han repercutit en la configuració i desenvolupament econòmic de la Vall de Ribes en el present.